Apropament al noumen 90 x 116 cm Oli sobre tela 2010
SÍNTESI DEL PROJECTE
Aquest projecte part de la inquietud que em transmetia l'estudi del color i tot al que aquest pertany. El color entés com a pintura, però tambe com llum. A mesura que investigava i coneixia mes la teoria del color em vaig centrar en la teoria de la refracció, la qual diu que la materia presenta aquell espectre lluminós que no reflexa i, per tant, no ens arriba a la vista. Paral·lelament a aquest interès m'acompanyen també les teories filosòfiques de Kant i Descartes que posaven en dubte l'aparent directa relació entre el món real i el que nosaltres percebem.
El color es més complexe del que pot semblar a simple vista. Per començar, cal dir que el color en sí no existeix, sols la sensació de color. Aquesta sensació es dona al cervell gracies a la receptivitat de l'ull que transforma els raigs de llum (propis de l'espectre electromagnètic visible) en impulsos (informació) que el cervell interpreta. Queda evidenciat que la llum juga un paper molt important en la teoria del color, per no dir que es la protagonista.
Continuant amb aquesta reflexió arribem al punt de dir que la matèria es incolora. El fet de que nosaltres veiem objectes amb colors es degut a que la matèria, depenent de la seva composició molecular, té diferents graus d'absorció i remissió de la llum. El que nosaltres percebem, transformem i identifiquem com a color són els raigs de llum que aquesta matèria rebutja.
Arribats a aquest punt en podem fer conscients de la intenció que pren el meu projecte. Els quadres pintats ofereixen la realitat física que nosaltres, degut a la nostra “programació fisiológica" no podem percebre. Els objectes i situacions representades es mostren amb l'espectre electromagnétic visible que no rebutgen, amb aquelles amplituts d'ona que no ens arriven i que, faig suposar, es queden a la mateixa materia. En quant al plantejament del projecte no fou massa complexe ja que la idea no limitava gaire el motius a representar, i vaig començar amb un bodegó de menjar que tenía a casa.
Per altra banda cal dir, tot i la seva evidencia al tractar-se d'un projecte de pintura, el métode de treball per obtenir les diferents games de color que m'acompanyen es la sintesi aditiva característica dels pigments; i que aquesta es contraposa (a grans trets) a la sintesi sustractiva propia de la llum. Pero com que els matissos que les diferencien no afecten a l'hora dobtenir els vuit colors elementals, podem dir que són inversament proporcionals.
PROJECTE ARTÍSTIC
Mantis 15 x 16 cm Oli sobre tela 2011
“Record d'Egipte” 17 x 24 cm Oli sobre tela 2011
“Record del Taj Mahal” 17 x 24 Oli sobre tela 2011
Rosa 35,5 x 18 cm Oli sobre tela 2011
El món 67 x 49 cm Oli sobre tela 2011
No tot es com sembla. Tot depén de l'observador.
TEORIA DEL COLOR (I LA LLUM)
L'ORGAN DE LA VISTA:
L'organ de la vista treballa com un ‹‹sistema de computadora›› on l'ull s'activa com unitat d'alimentació i el cervell fa de control de calcul.
L'organ de la vista només es capaç de captar una quantitat determinada de longituts d'ona de l'espectre electromagnétic. És capaç de percebre un espectre visible que va des dels 380nanómetres fins als 780nm de longitut d'ona.
L'ull poseeix la capacitat d'adaptar-se a la il·luminació i a les circumstancies de contemplació de cada moment, tendeix a situarse en un nivell intermig de sensibilitat . Gracies a aixó es consegueix crear en tot moment la millor possibilitat d'orientació i reconeixement. Tant en l'adaptació com en el canvi, ambdos ulls actuen de manera independent.
Les entitats fotosensibles de l'ull que capten radiacions electromagnétiques son 120 milions de bastonets (que reconeixen únicament la llum i l'obscuritat (absencia de llum); y 5 milions de cons. D'aquests últims tenim tres tipus que responen a tres longituts d'ona diferents (vermella, verda i blava). Els que capten “la llum blava” son els menys numerosos i sensibles, per aixó el groc es un dels colors mes brillants, per formar-se amb l'agrupació dels cons verds i vermells. Els cons tenen per missió captar i reunir cumuls de llum, aquestos es transformen en impulsos magnétics que van a parar al cervell. Així com els àtoms es junten per formar molécules, els cumuls de colors primaris es reuneixen en grups.
Les vuit posicions extremes d'impresió de l'órgan de la vista = colors elementals son:
Blau + Verd + Vermell = Blanc; Verd + Vermell = Groc, Blau + Verd = Cyan, Blau + Vermell = Magenta, Blau, Verd, Vermell; y Negre.
La métrica de colors es medició de radiacions. Encara que la medició química dels colors no coïncideixen suficientment amb el principi de funcionament de l'órgan de la vista. La llei de la visió es la llei fonamental de la teoria dels colors.
EN LA MATERIA:
El mon extern es incolor. Está format per materia incolora i energia també incolora. El color només existeix per impresió sensorial del contemplador.
Una font de llum emet radiacions d'energia propies del camp visible . Aquestes radiacions d'energia recauen sobre objectes i materials, els quals en part els absorveixen (traguen), en part els remeten (retornen) i en part les transmeten (deixen passar), segons la opacitat o transparencia de la materia en qüestió.
En casos extrems es donen: absorvits en la seva totalitat (negre) o totalment rebutjats (blanc).
Tot material poseeix una capacitat de remissió individual específica. Des del punt de vista químic, segons com siga l'estructura molecular que determina la materia, determinarà conseqüentment la quantitat de llum absorvida i remessa.
Els objectes monocolors mostren la seva dimensió tridimentsional perque sorgeixen efectes de llum i d'ombra. Tot i que en tots els punts de la superficie el material poseeix les mateixes característiques d'absorció, es presenta a l'ull en matiços diferenciats, en diversos nivells d'enegriment. Una intensitat reduïda d'un estimul de color qualitativament igual apareix llavors com ennegriment.
El material no mostra un determinat color fixe, el seu aspecte es més bé relatiu, depén de la il·luminació existent. El color de cos es produeix a conseqüencia de la capacitat d'absorció individual del material. També, segons la composició espectral de la font d'il·luminació, canvia la composició espectral de l'estimul de color que arriba a l'ull en qualitat d'estimul. Únicament poden ser remesos o transmesos com estímul de color aquelles intensitats de radiació existents en la font d'il·luminació.
LA LLUM:
La llum és un camp vibratori electromagnétic. La freqüencia de les vibracions determina el color. La llum son ones, però també particules: els fotons.
“La llum diurna mostra els colors de les coses ‹‹correctamen››” Fals, doncs segons l'època de l'any, la situació del sol i l'estat atmosféric la composició espectral de la llum diurna pot canviar. Per aixó es precís acordar un determinat tipus de llum sempre que es vulga parlar sobre colors.
La llum es modifica quan passa d'un mitjà a un altre.
Les radiacions que incideixen directament en l'ull reben el nom de llum de color.
Al mesclar diferents longituts d'ona estem sintetitzant colors, es tracta d'una mescla aditiva.
ELS PIGMENTS:
Fins l'adveniment dels pigments sintétics moderns molts colors eren minerals finament macerats. Metalls de transició, ions dels quals tendeixen a transicions electróniques amb freqüencies que cauen dins de l'espectre visible, altres amb materials organics. Els grocs, taronges i vermells son a causa de les molecules anomenades carotenaides; els blaus, purpures i verds de flavoides. Per exemple: en el cor de tota molécula de clorofila hi ha un ió de magnesi que experimenta transicions electróniques baix l'acció del sol.
L'aspecte de color de la materia rep el nom de color de cos, també entés com el potencial d'absorció de la materia. Aquest color de cos pot ser transparent (translúcid) u opac (cubrient). Per regla general qualsevol tipus de pintura ocupa un lloc entre ambdues.
La mescla de pigments sustrau longituts d'ona de la llum blanca, es una mescla sustractiva.
EL COLOR:
El color no és un fenòmen físic, sino fisiològic. El color es sensació de color . El que nosaltres interpretem com contrast simultani, capacitat d'adaptació o como colors persistentens no son més que referencies al funcionament de l'organ de la vista. Els raigs no son colors, sino que provoquen a l'órgan de la visió per a que doni lloc a les sensacions de color.
“La combinació d'un sólid coneixement técnic amb la intel·ligencia i la intuició permet abarcar tot l'arsenal de possibilitats que ofereix el color”. Da Vinci era partidari de la idea que es desprén d'aquesta frase.
Aquells colors que només pareixen iguals baix un determinat tipus de llum reben el nom de condicionalment iguals. Però els colors que baix qualsevol tipus de llum sempre apareixen iguals, com que el material poseeix el mateix poder d'absorció, són incondicionalment iguals.
Les característiques del color percebut són: la lluminositat (una superficie pareix emitir mes o menys llum. Per a superficies reflectores o transmisores es reserva el terme de claritat ); el tó (blau, vermell,...); i la saturació (la proporció de color cromàtic pur contingut en la sensació visual). El que nosaltres denominam i sentim com caràcters de qualitat en realitat son relacions de quantitat, d'aquestes variables parcials dels colors elementals i de les quantitats d'unió de les que es composa una gama de color.
SINTESIS DE COLOR:
-La síntesi aditiva, propia de la televisió en color, per exemple. Es una actuació conjunta d'estimuls de color sobre la retina. A partir de la mescla de Blau, Verd i Vermell s'obté una gran diversitat de colors.
-La sintesi sustractiva, la fotografia. Sobre una base Blanca, es combinen el Cyan, el Groc i el Magenta, per obtenir-ne la major quantitat de colors possible. En aquest cas el Negre s'obté amb la mescla total del tres colors anteriors. Tant amb aquesta sintesí com en l'aterior l'acció conjunta de quatre colors elementals dona pas als restants quatre.
- Mescla integrada es l'obtenció de mescles cromàtiques amb pintures cubrients. La mescla s'aplica a una sola capa i es fà amb els vuit colors elementals. Als valors acromàtics del blanc i el negre se'ls pot sumar quantitats parcials de dos colors elementals contigus "en l'hexàgon de color".
-En la mescla cromàtica el valors acromàtics s'obtenen per neutralització mutua dels colors elementals cromàtics.
-Altres lleis de sintesis de colors: mescla del gris, mescla de games , mescla óptica, mescla ràpida, mescla de colorants.
MÉTODES DE MEDICIÓ I REPRESENTACIÓ DEL COLOR:
-El Diafragma en colors de la Comissió Internacional de la Iluminación (CIE), no ens mostra tots els colors ja que té en compte el matís (longitut d'ona dominant) i la saturació (quantitat de blanc o negre mesclada amb el matís pur), peró no la brillantor.
-El codi ternari del color primari permet derivar, com a màxim, quatre quantitats parcials de color elemental. En la creació de sensacions, els colors elementals donen lloc a sis grups possibles de combinacions de quantitas parcials, com la que es veu al gràfic anterior:
-Blanc Blau Verd Negre -Blanc Magenta Blau Negre
-Blanc Blau Vermell Negre -Blanc Cyan Blau Negre
-Blanc Magenta Vermell Negre -Blanc Cyan Verd Negre
- Els colors primaris com vectors, representació gráfica de les tres forces de sensació: es forma una mena de cub allargat que varia les seves mides segons la inclinació dels seus angles.
Les gradacions del gris es donen quan aquest romboedre s'estira totalment formant una recta. Formada per la mateixa quantitat de cúmuls de colors primaris però en major o menor mesura d'aquestos cons. La sensació de gris només es pot obtindre quan aquest estímul cromàtic es diferencia de la il·luminació de l'entorn.
- El romboedre: l'espai ideal de colors.
-El cub: és útil per l'obtenció de taules de colors clares.
-Si es resta la dimensió cromática el romboedre i el cub queden reduïts a un hexàgon. La teoria dels colors pot ser simplificadafins al punt de reduïrla a la recta acromática i a l'hexàgon de colors. L'hexàgon de tipus cromátic resulta més indicat per explicar les relacions regulars que no el cercle de colors (cercle de tons).
-L' espectre de la llum, es la ordenació sistemàtica de les radiacions energétiques visibles dacord amb la seva longitut d'ona. Es donen els camps de color blau (blau violàci), cyan, verd, groc i vermell; el magenta no degut a l'absencia en l'espectre d'una longitut d'ona a la vegada de blau i vermell.
- Atles del color. Els efectes de colors poden ser planificats. Amb una mescla no es pot sebre que aspecte tindrà definitivament la gama escollida, això es veurà en el conjunt, motivats per les proporcions de les superficies o els intervals entre les games.
-L'ús de funcions per representar un estímul de color, ademés corves de remissió, d'emisió o espectral.
CIENCIA I ART
El caràcter poétic d'aquest tipus d'obra es sustenta en aquell punt de trobada entre les ciencies i les arts, tan fràgil i potent a la vegada.
Isaac Newton seccionà la llum en l'època en que en els tractats apareixien sempre les paraules filosofía i matemàtica. Un raig de llum presumiblement imperturbable i essencial es descomposaba apenes travesaba un prisma de cristall. Apareixia en un arcoiris de set colors distints. Newton contava set unitats perque la composició musical heredera de Pitàgores así havia dibuixat el cosmos.
La recerca de la llum de la materia. Davant els ulls de Max Planck, els cossos ja irradiaven llum. “La radiació del cos negre”. Un cos negre absorvia tota la llum. Segons la temperatura adquirida el cos negre emetira una llum virada cap als vermells, quan aquesta era mes baixa, infraroigs i microones; i amb l'alta temperatura viraba cap als blaus, que ara aquests colors es relacionen amb alta energia, fins arribar als gamma (més enllà de la vista humana).
Amb Eugenia Balcells (Freqüencies = Frecuences = Frequencies) s'inicia el gran viatge que Einstein unicament somiava. Ciencia i art caminen de la mà, un somni també dessitjat per molts.
Pensar que la teoría de la relativitat d'Einstein neix amb un somni, un somni on es veia cabalgant raigs de llum per l'espai-temps ens fa veure que les diferents disciplines a les que es dedica l'esser humà no es troben tan allunyades entre sí com pareix.
TEORIES FILOSÓFIQUES RELACIONADES
RENÉ DESCARTES
Descartes va posar en dubte la veracitat dels nostres sentits, fins i tot l'existencia del món corpori. Els nostres sentits no ens assenyalen quina es la naturalessa de les coses, sino unicament en que son aquestes útils o danyoses per nosaltres. Va adjudicar aquests “errors” a un “dimoni malévol” i el va rebutjar amb l'existencia de Déu, però això ja no ens preocupa.
Per altra banda, el famós “cógito ergo sum” (“penso, per tant, existeixo”), reforça el pensament humanístic que prioritza l'esser humà com a mesura de totes les coses. En la teoria del color aquesta idea es veu evidenciada pel fet de considerar el funcionament de l'órgan de la vista com a llei principal d'aquesta.
IMMANUEL KANT
La sensivilitat es receptivitat.
La distinció entre materia i forma (que es remunta a les teories aristotéliques), és essencial en el sistema kantià. La forma es l'unificador, la sensivilitat. El que deim objectes exteriors no son altra cosa que meres representacions de la nostra sensivilitat. Fenómen no es troba ni en l'objecte ni el subjecte sino precissament en la relació d'ambdos.
El món fenoménic i l'intel·ligible no són trascendents, ambdues realitats les veig davant de mi i les enllaç inmediatament amb la consciencia de la meva propia existencia.
Si us interessa i voleu més informació al respecte us aconsello ferventment que feu una ullada
al cinqué capitol del programa de televisió COSMOS anomenat "Hidding in the light".
També us puc passar el PDF on surt la informació aqui present amb el recolçament d'algunes imatges.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
