11. El pi, l'aire (i l'ocell)

El pí, l'aire i l'ocell. Talla en fusta i técnica mixta. 80 x 50 x 30 cm (aprox.) 2011

Terra natal

Arrelar, com un arbre, dins la terra:

no ser núvol endut d’un poc de vent.

Sobre els camps coneguts de cada dia,

veure un cel favorable i diferent.

Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,

cada cop renovant-me el sentiment.

Damunt la terra nostra i estimada,

del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.

El blanc record de la infantesa hi sura,

i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.

Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba

de molt antic als llavis de la gent.

El meu amor, la ferma companyia,

vull somiar-hi, entre la mar i el vent.

Aquest es el poema del poeta eivissenc Marià Villangómez Llobet que junt a l'homenatge musical que li va dedicar el grup de folk eivissenc Projecte Mut al mateix [Projecte Mut – Terra natal] [https://www.youtube.com/watch?v=3hbDyzINVnc] va inspirar anys enrere la peça que presento a continuació.

Haig de reconèixer que no coneixia l'obra d'aquest poeta fins que no vaig escoltar aquesta cançó que em va acaronar el cor i amb la que m'hi vaig sentir identificat per l'amor que sent per la meva terra natal. Sóc dels que pensa que has de retornar d'alguna manera o altra tot el que la vida et brinda, i no se si és simple sentiment patriòtic casual d'haver nascut en aquesta terra o el paisatge idíl·lic de la nostra illa, el que afavoreix aquest impuls creador com va inspirar més de la meitat de l'obra poètica de Villangómez, el que em motiva en aquesta tasca que tant present està en la meva obra. Tant fa, qualsevol de les dues opcions m'és favorable ja que la intenció primordial d'aquesta peça és la de fer menció a la Natura.

Vivim en una societat (l'occidental capitalista) en la que per mor de les coartacions a les que ens veiem sotmesos ha deixat d'importar-nos el nostre entorn. Però poc a poc les noves generacions ens estem adonant i esperançat crec que hi posarem remei. Vivim en una Societat de la informació i el coneixement en la que es el nostre deure ser conseqüent amb els nostres actes diaris per a fer aquest canvi possible. El fet de tenir tant al abast una quantitat quasi infinita d'informació comporta el que haguem de seleccionar-la. Quan això no ocorre i ens deixam dur pels mitjans de comunicació i la informació quasi be imposada, ens tornam ignorants, esclaus del sistema. I la Consciència ecològica és una de les més importants perspectives des de la qual ens hem de fer partícips per lluitar pel bé del nostre futur, de la nostra descendència i del nostre Món.

[ L'energia de la Terra:
Sabíeu que tenim un cromosoma d'ADN comú amb els arbres? Doncs si, més concretament aquell que ens diu com metabolitzar el sucre. Som cosins molt llunyans d'ells, de la mateixa manera que en compartim amb les papallones, els llops grisos o els ximpanzés. Una bonica metàfora per ver visible aquest fet: la renovació rítmica del Cosmos; és la de l'arbre, un Arbre de la Vida. On el tronc central comprendria aquests cromosomes que compartim amb la resta d'espècies i cada una de les branques que se n'anirien dividint del centre fossin les diferents espècies fruit de la Evolució.

Els arbres també van haver d'evolucionar en el seu temps per a poder apropar-se més al sol i així realitzar la fotosíntesi que, a causa d'una catàstrofe natural es van veure incapacitat de realitzar essent plantes baixes. Gràcies a la molècula de la lignina van començar a aparèixer els troncs, i la vida terrestre començà aquí el seu creixement vertical. Aquest nou tipus de material era molt difícil de digerir de manera natural i quan aquest “moria” es sedimentava convertint-se en la principal font d'energia de les nostres últimes generacions, combustibles fòssils tals com el petroli, el carbó i el gas natural.

Però en l'actualitat sabem que hi ha alternatives a l'ús d'aquest mode energètic tant nociu pel medi: les Energies renovables. Hem descobert la manera d'aprofitar l'energia natural que la vida en la terra ens brinda, ja sia del gran i inesgotable Sol, del moviment incessant de les marees, o del les invisibles freqüències d'ones que ens envolten... així com el canvi de motor de combustió a l'elèctric, per exemple. Hem de fer-nos conscients que ja no surt a compte la desmesurada explotació del medi per a obtenir aquella energia obsoleta, no és necessari que ens quedem a zero per a donar-se compte. El planeta està sofrint més del compte i el canvi climàtic així ho demostra. No havíem hagut de lidar amb la ingent quantitat de diòxid de carbó (Co2) que llancem a l'atmosfera actualment des dels temps en que les crisis climàtiques donaven lloc a extincions en massa.

Esperem que aquest canvi no es doni massa tard. Per això hem de formar part de l'actiu canvi de direcció al que forçadament hi estem abocats per mor de les “esferes de poder”. Hi ha alternativa i qualsevol petit gest compta, que no et facin creure el contrari. Pels teus fills i els fills dels teus fills, per la terra que fonyes i t'acull. És de sentit comú.

Cosmos 9 The lost worlds of planet earth: http://allmyvideos.net/nlux2vh8hwia
Cosmos 10The electric boy: http://allmyvideos.net/w6prvhw2g9ud
Cosmos 12 The world set free: http://allmyvideos.net/gguyg85c7xuw ]

Descripció conceptual i tècnica de l'obra:
L'arbre és vida. La fusta és un dels material escultòrics que s'apropen més aquest concepte. Com l'home cultivat que s'aferma bé a la terra per a alçar les seves branques al cel, l'àvid de coneixements que creix ampliant horitzons. La vida i la força vital, creadors de fruits, símbols de micro i macrocosmos, de poder diví i universal. La fusta ens permet construir les nostres cases, estris i instruments i, cremant-la, ens calenta quan fa fred. El pi es l'arbre per excel·lència de les Pitiüses, la terra on he nascut, crescut i vull seguir tenint a prop meu. M'agradaria conèixer més d'ella per a retornar-li de manera adequada tot el que m'ha donat. Vull formar part de la seua envejable història, protegir-la dels invasors i ensenyar a estimar-la com es mereix.

El tronc mostra la vida que ha tingut. Marcat per les experiències, de les bufades de vent. El d'aquesta escultura fou tallat a partir d'un estret tronc d'albercoquer que ja presentava d'un inici la divisió superior, la primera talla en fusta que realitzava. Les arrels son visibles. Les crostes de la escorça són els colps de gúbia que quedaren més superficials remarcats profunditzant els bordes amb una altra gúbia en V per a simular, en forma, al del pí ver o pinyer eivissenc.

El fullatge ha estat realitzat encrespant llana d'ovella tenyida, amb un arpó. La llana és un material dúctil i lleuger i al meu parer era el més apropiat per a simular la frondositat de la fina fulla de pi. Com quan veiem de lluny les verdes muntanyes a mode de núvols de cotó terrenals. A més, és també susceptible al moviment que li pugui atorgar les bufades de vent. La llana, la tela, és el que fem servir per cobrir les nostres pells quan el clima envesteix contra nosaltres, i el material que tradicionalment fan servir les nostres mares i güeles per teixir aquestes robes que amablement ens “protegeixen”. Així és com hem d'actuar respecte al nostre medi, després de tot ell ho fa de manera "natural".

(Còdol, vidre, bronze, aigua i cendra.)

Referents escultòrics:


Giuseppe Penone es un escultor italià generalment considerat com a póvera per l'ús de material que es donen a la natura per així poder descriure-la, representar-la o presentar-la. Té intervencions en el medi natural i instal·lacions escultòriques en les que, entre altres motivacions conceptuals, s'aprecia una clara exaltació de la natura. Treballa tallant pedra, fent frotages a les escorces dels arbres o alterant el creixement dels arbres amb metalls com el bronze o el plom. Però una de les sèries que considero més interessants de la seva obra és aquella en la que es dedica a tallar amples i enormes troncs fins arribar al centre (la seva joventut) seguint i deixant els nusos d'aquest a mode de branques. Els arbres són una peça clau en l'obra d'aquest artista.

Per altra banda tenim a l'escultor lanzaroteny Cesar Manrique. Es curiós que es presenti a aquest artista com que tenia com a meta fer de la seva terra una de les belles del planeta. Era arquitecte, ecologista, enginyer de complexos urbanístics, conseller cultural,... però es considerava principalment pintor i va ser amb l'escultura que va manifestar en major mesura el seu art arreu de la seva illa natal. Entre tota la seva obra m'agradaria fer menció dels anomenats “Juguetes del viento”. En ells feia ús com diu el seu propi nom del vent per a dotar de sentit a aquestes escultures públiques. Mitjançant estudis sobre paper realitzava complexos mecanismes metàl·lics amb els quals, quan la brisa hi incidia sobre ells, feia que giressin al ritme  que l'aire dictés.