4 cubs en equilibri. Cartulines forrades amb paper matxe, 8 x 10 x 30 cm (aprox) 2011
Com els peus d’una taula o d’una
cadira; com els ciments d’una casa, d’un edifici; les extremitats de qualsevol
animal o les rodes d’un automòbil. Quatre son els colors del parxís original.
Al joc del Tetris, totes les formes estan formades per quatre blocs. Quatre son
els símbols de les baralles de cartes Francesa i Espanyola. Com el nombre
d’instruments amb els quals composar una cançó; o els acords sobre la qual
escriure-la. Els costats d’una finestra, una porta, una pantalla, un portal, un
quadre, una foto. Els CDs, els llibres, els mòbils i els ordinadors tenen forma
quadrada. Les bases de les Piràmides son quadrades. Quatre cordes te un baix,
un violi, un ukulele,...
Els elements tradicionals: aire,
terra, aigua i foc. Els punts cardinals. Les estacions, En matemàtiques, el
quatre es el primer nombre compost i el segon quadrat perfecte. El quatre
genets de l’Apocalipsi. Les quatre veritats místiques de la religió budista. El
nombre aràbic 4 donà nom a la coneguda arrova @. Al sistema solar hi ha quatre
planetes rocosos i quatre de gasosos; i certes formes d’escriure 4 corresponen
al signe astronòmic de Júpiter. De quatre càmeres consten els cors dels
mamífers i hi ha quatre grups sanguinis humans. Segons Einstein existeixen
quatre dimensions...
Quatre persones formen un equip
(o dos parelles). Qui arriba quart potser no te premi però te mèrit igual, i
segur que el que més l’importa es participar. Tenir quatre bons amics es un bon
nombre, masses distorsiona la teva estima i així pots cuidar-los el millor
possible (:
Cubs, caixes a omplir. Son els
receptacles més òptims per guardar coses. Si un quadre en blanc es una finestra
a la imaginació, a un cub hi pot caber qualsevol cosa que existeixi o puguis
imaginar. Com una metàfora del cervell, pot ser on fem cura de sentiments, pensaments,
records, ambicions, ...
A vegades aquests coses que ens
ronden a tots pel cap son comunes a altres caps, i quan això ocorre es possible
acordar una mena d’avenç mutu. Compartir
idees, sentiments, coneixements, d’una manera fàcil i bona per tots. Quasi be
es podria assegurar que no som res sense ningú que ens reconegui, quasi be. I
es totalment encertat dir que quatre ulls veuen més que dos, que els grans
èxits han estat fruit de grans pensadors si, però segur que tenien a gent
increïble al seu voltant.
Solidaritat! Compenetració!
Amistat! Companyerisme! I menys egoisme i competència per aquests temps que
corren. Ja que, tothom ho sap...
No hay comentarios:
Publicar un comentario